III. 1835 Descobriment dels mites germànics

Deia en l’anterior lliurament que, entre altres coses, el moviment Jove Alemanya aspirava a la unificació dels diversos territoris alemanys. Aquesta aspiració, però, presentava dos problemes. Un era que partint de la base que la Confederació Germànica estava composada per trenta-set regnes, principats, grans ducats, etcètera, diferents –trenta-vuit si s’hi incloïa Àustria–; la unificació significava, evidentment, la desaparició de trenta-set o trenta-sis d’ells, tots ells amb el seu rei, príncep o duc, cort, govern, etcètera. Per tant, excepte en dos casos, Àustria i Prússia, la resta dels membres de la Confederació era ben contrària a aquesta unificació: per a ells un suïcidi. L’altre problema, una qüestió clau, era que de fer-se aquesta unificació ¿qui encapçalaria i hegemonitzaria el procés, i per tant imposaria la seva visió i formes de governar?

Llegeix més...

Quan un porta tants anys anant al Liceu, un recorda moltes coses que formen part de la  història del Liceu, la d’aquelles persones que s’estimen el Teatre i han vist l’òpera des de la passió i a vegades, amb incomoditat, però sempre amb alegria. Per aquestes persones vaig voler escriure les meves vivències i fer comentaris sobre les representacions des del meu inici al Teatre la temporada 1952-53, i és una revista del meu barri, “La Fada de Sarrià”, la que m’ha permès de fer-ho, donant-me l’espai necessari.

Llegeix més...

II. Alemanya, el país que no deixaven existir

Possiblement, per poder entendre el desig, la necessitat de tenir “una òpera alemanya”,  no bavaresa, saxona o prussiana, sinó alemanya, malgrat que alemanya, o deutschland (amb inicial minúscula) va ser fins 1870 un referent genèric, geogràfic, però no pas polític, menys encara nacional, cal insistir en el context en què es va desenvolupar aquesta necessitat, que fins i tot va fer que el 1867 Brahms titulés una obra seva com Un rèquiem alemany. Anem, doncs, a fer una mica d’història.

Llegeix més...

I Presentació: el “problema” Wagner

Commemorant els 150 anys de la mort de Richard Wagner (1833-1883), el Gran Teatre del Liceu ha programat la representació dels quatre drames musicals, un cada any, que formen la tetralogia de L’anell del nibelung. A més d’una sessió prèvia amb la projecció de les dues parts del film Els nibelungs (1924) de Fritz Lang, sota guió de Thea von Harbou (sent element important l’adscripció política de la guionista).

Llegeix més...

El passat 24 de març de 2014, després del recital que va oferir la soprano Nina Stemme, una representació de l'Associació, li va lliurar el guardó que la reconeix com a millor cantant de la temporada 2008-09 per la seva Salomé. 

CantantTemporada00013

Foto: Antoni Bofill

Aquest és el text que es va llegir durant l'acte i que també es va lliurar a la soprano en traducció anglesa: 

Estimada Nina,

El maig de 2005 alguna cosa especial va succeir al Liceu quan absolutament tothom present al teatre va viure en carn pròpia un impacte emocional increïble: Eva Marton i Nina Stemme  durant el segon acte de “Jenufa” de Janácek van fer possible un d’aquells pocs moments màgics en el món de l’òpera en què el temps s’atura. Immediatament nosaltres Liceistes de 4rt i 5è pis (bojos però no perillosos) vam quedar enamorats de la Nina. Un enamorament i admiració idèntics al que teníem per la Sra.Marton després de tants anys de fidelitat al Liceu: havia arribat el moment compartir aquest mateix sentiment amb Nina Stemme.

Després d’aquesta espectacular arribada la propera cita amb el públic de Barcelona va ser un liederabend inoblidable amb el mestre Pappano, vell amic del Liceu d’ençà els seus dies de joventut quan treballava al teatre com a mestre intern. Aquest recital va ser un altre regal per a nosaltres!

Finalment vam tenir el privilegi de la seva primera “Salome”: gran retrat de la protagonista, amb una increïble autoritat vocal, un referent en aquesta part havia aparescut a Barcelona! Un foto preciosa de Salome Stemme ha estat ja col.locada al passadís de 5è pis d’aquesta casa. I aquestes grans funcions, òbviament inoblidables per a tothom, ens permeten oferir-li aquest discret trofeu. Ens sentim molt honrats en poder-lo oferir i només destigem que torni ben aviat (i sovint). Tan de bo el Liceu hagi esdevingut casa seva i el seu públic els seus amics catalans.

Moltíssimes gràcies.

Associació de Liceistes de 4rt i 5è pis

Us deixem algunes fotografies de l'acte de lliurament (PROVISIONAL). 

Lliurament premi Nina Stemme

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .