Aquests dies ha estat recuperada al Teatre Nacional de Catalunya una gatada de Serafí Pitarra. Escrita el 1865, du el títol de Liceistes i cruzados i recull amb humor pitarresc les batusses, fins i tot a garrotades, si s’encenia massa la sang, entre els partidaris del Gran Teatre del Liceu, dits liceistes, i els del Teatre de la Santa Creu, com seguia sent conegut el Teatre Principal, anomenats cruzados.

Llegeix més...

V. Temps de revolta

Cap a meitats de 1843 va arribar a Dresden, com a director adjunt de l’orquestra del Teatre Reial, August Röckel (1814-1876). El seu pare havia estat Florestan en l’estrena de la segona versió de Fidelio, i ell havia estat director musical a Viena, Bamberg i Weimar, on havia composat una òpera, Farinelli, encara inèdita. Tenia per tant un bon bagatge. Malgrat això, quan va arribar a Dresden, en trobar-se amb Wagner va reconèixer en aquest la genialitat que ell no tenia. I va renunciar no sols a estrenar la seva òpera, sinó que a escriure res més, establint-se entre tots dos una bona amistat. Ardent republicà que era, i a més activista, Röckel va entrar ràpidament en contacte amb els sectors socialment més avançats de la ciutat, incorporant-se de seguida, i de manera ben activa a ells.

Llegeix més...

IV. Dresden, Wagner comença a ser Wagner

El 1841 Wagner i la seva dona Minna arribaven a Dresden, capital del Regne de Saxònia. Ho feien després d’una estada de dos anys i mig a París, on havien anat fugint de Riga, dels creditors, i fent un periple d’allò més complicat: Riga, Noruega, Londres, Bolonya –on havia visitat l’aleshores per ell tan admirat Meyerbeer, que ocasionalment era allà–, i finalment París,on es vivia un moment daurat pel món de l’òpera.

Llegeix més...

Al món de la música s’hi pot arribar per molts camins: des de l’escola, per tradició familiar, o a través d’iniciacions a espectacles. En el meu cas hi havia una tradició familiar: al meu pare li agradava la sarsuela i l’òpera i em portava algunes vegades a veure funcions. 

Llegeix més...

El Gran Teatre del Liceu i jo som vells amics. Si Déu vol, el 16 de Desembre del 2014 farà anys que vaig fer el meu debut com a espectador a l’esplendorós marc del teatre i vull recordar coses que he viscut en aquesta llarga relació amb el que, sens dubte, ha estat la meva segona casa, esperant que els anys no em facin alguna mala passada a la memòria.

Llegeix més...

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .