Els meus records del Liceu (IX)

Joan Antoni Pamias, empresari del teatre, anava superant les dificultats de tota mena i la manca d’ajudes, presentant temporades on els cantants eren els protagonistes, amb molts debuts importants. La inauguració de la temporada 1961-62, que aleshores tenia una importància social, va ser amb La traviata i va comptar amb dos cantants estel·lars, Renata Scotto, una de les grans sopranos de la seva generació, que des de els seus inicis de líric-lleugera va evolucionar fins els grans rols dramàtics va cantar una gran Violetta, sent acompanyada por un del barítons emblemàtics de l’època, Piero Cappuccilli, que va reflectir el caràcter noble, però a la vegada dur de Giorgio Germont. Una altre fita destacada va ser les dues úniques actuacions del tenor Franco Corelli al Liceu, amb un dels seus papers fetitxe, el Cavaradossi, de Tosca, on va demostrar la potencia i brillantor de la seva veu així com el seu cant generós, amb una primera actuació esplendorosa i una segona que va està bé, però se li notava alguna mancança, i males llengües van dir que va ser per una mariscada molt complerta que es va menjar entre les dues funcions. En aquesta representació el va acompanyar Piero Cappucilli donant vida a un gran Scarpia.

També va ser la presentació al Liceu de Fiorenza Cossotto, ídol de molts afeccionats durant molts anys en una obra del repertori rossinià que interpretava en els seus primers anys, La cenerentola, que cantà, amb la seva intensa i bella veu, amb l’estil de l’època. Un altre nit important va ser La gioconda de Ponchieli, amb la veu impactant de Caterina Mancini i la densitat de Cossotto, junt amb els sempre efectius Flabiano Labò i Dino Dondi.

A finals de novembre va haver un parèntesi en el repertori italià, donant pas a dos obres espanyoles, Les Golondrinas, de Usandizaga, partitura molt inspirada, on s’alternaven el veterà artista Raimon Torres, del que recentment s’ha publicat una biografia, i Pau Vidal, amb el seu registre agut brillant i d’estil extravertit, sent acompanyats per la correcta soprano navarresa Lina Huarte. Després també hi va haver l’estrena de Atlàntida, de Manuel de Falla, dirigida pel gran Eduard Toldrà, que estava malalt, i que va morir poc després, dirigint la delicada i musical Victoria de los Ángeles, que era acompanyada pel baríton Raimon Torres. Al final de la temporada va tornar el repertori espanyol, amb un discret programa Falla, amb El retablo de Maese Pedro i el ballet El Amor Brujo on van destacar especialment els ballarins molt estimats al Liceu, Aurora Pons i Joan Magriñà.

Entremig tornà el repertori italià amb uns dels tenors amb un cant més penetrant de la seva generació, Giusseppe Di Stefano, que havia debutat al Liceu molt jove, als anys quaranta i ara tornava ja en el cim de la seva carrera, encara que la veu notava el pas del temps, la forma efusiva de cantar i el repertori més pesant que estava fent, i que era palès dissimulava, especialment als finals d’acte. Les seves actuacions en Un ballo in maschera, van tenir el seu segell impecable, fraseig ple de intenció, domini de l’obra i passió en cada frase, en el primer dia més previngut, mentre que els altres dos van ser d’una entrega total. La seva enamorada era la professional y guapa soprano Marcella Pobbe.

Després va venir l’habitual programa doble integrat per Cavalleria Rusticana, cantada correctament per la soprano manresana Margerita Casals-Mantovani i Pagliacci, on podem trobar a Jaume Aragall, en el paper de Beppe, més tard va seguir Turandot de Puccini, amb la suficient actuació, i és dir molt, de Lucilla Udovich. Entremig d’aquestes dues obres, es va produir l’estrena de tres òperes d’un acte: Un intervento notturno, de Viozzi, que passà inadvertida, Lord Byrons’s love letter, de Banfield, que tenia un cert interès i la més aconseguida de totes, Amahl and The Nighit Visitors, del popular Giancarlo Menotti, que encara es representa a vegades a Amèrica, per Nadal.

Un dels grans mèrits de Pamias és que ens va portar la Companyia de L’Òpera de Belgrad, que aquesta temporada van representar El príncep Igor, de Borodin i Khovantxina, de Mussorgsky, amb un grup de cantants de gran interès com eren Miroslav Changalovic, Dusan Popovic, Melanija Bugarinovich o Ladko Korosek i aparegué en l’obra de Mussorgsky, Bernabé Martí, en el rol de Andrei.

Després d’un discret Faust, es va produir un gran esdeveniment en la historia del Teatre, el debut de Montserrat Caballé, amb Arabella de Strauss, que va impressionar molt, mostrant les seves qualitats, encara que pocs pensaven en la seva triomfal carrera i a continuació es va representar la bella òpera de Nicolai, Die Lustigen Weiber von Windsor, amb la seva música fresca e inspirada, cantada amb correcció.

Poques vegades, en els últims anys, una òpera de Mozart, en aquest cas Don Giovanni, havia tingut un repartiment tan important com en aquesta ocasió, casi de disc, intervenien Teresa Stich-Randall, Montserrat Caballé, Gabriel Bacquier i Joan Oncina, que van donar una versió de referència, dirigits pel sempre efectiu Georges Sébastian, que també va estar al front d’un discret Der Freischütz, vocalment parlant.

El repertori italià tornà a ser de gran nivell a Lucia di Lammermoor, amb la gran Joan Sutherland com a protagonista, Andrea Turp, elegant y amb un gran fraseig tenor canadenc, i amb la presencia de Jaume Aragall, en el curt, però difícil paper de “Arturo”. Sembla que quan Turp va sentir Aragall, preguntava perquè l’havien contractat a ell, quan hi havia un tenor català amb una veu tan espectacular.

L’ habitual Wagner va ser Die meistersinger von Nürnberg, on va destacar la direcció de Sébastian, juntament amb els cantants Hans Sachs, i Tomislav Neralic amb els magnífics decorats de Mestres Cabanes, que impressionaven per la seva perspectiva i profunditat, que malauradament van desaparèixer en l’incendi del Teatre. Afortunadament una d’aquelles funcions es va retransmetre per televisió, i alguns afeccionats van gravar. Com sempre la temporada de Primavera va ser de ballet, en aquesta ocasió el London Festival Ballet, amb figures tan destacades com Jhon Gilpin, Toni Lander, David Adams i com a invitada, entre d’altres, Carla Franci, ballarina estrella de la Scala de Milà.

Albert Vilardell

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .