Ressenya de "Wagner, 200 años. Reflexiones desde la universidad"

Isabel Pascua (coord.), Wagner, 200 años. Reflexiones desde la universidad, Publicaciones de la ULPGC. 233 pàgs. ISBN: 978-84-9042-059-1.

La historiografia musical és en la necessitat d’obres de referència que apuntalin les bases de la investigació, tan anèmica per culpa de la pobre estima que li professen les autoritats polítiques –especialment les actuals- i l’escassa atenció que li atorguen les acadèmiques, molt més obligades aquestes a fomentar-les. Per a esdevenir un país modern com volem, cal de tenir obres generalistes que agrupin les dades de la nostra història musical, com més o menys sàviament han fet altres països veïns i algunes institucions, però també cal atrevir-se amb qüestions internacionals i generalistes.

Wagner 200

Heus ací un exemple d’aquesta darrera opció: Wagner, 200 años. Reflexiones desde la universidad. És el segon títol publicat pel Vicerectorat de cultura de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria que, gràcies a la coordinació d'Isabel Pascua i a través de l’Aula Wagner y Estudios Estéticos, ofereix un enfocament suposadament calidoscòpic a manera de miscel·lània sobre el compositor i el seu món. S’hi ha reunit set assajos d’interès desigual signats per personalitats no estrictament formades en musicologia, però vinculades a l’àmbit universitari. L’edició és de qualitat amb cobertes toves, paper setinat i lletra còmodament llegible.

El primer capítol el signa Luis Enrique Santiago de Guervós, catedràtic de filosofia per la Universidad de Málaga i vicepresident de la Sociedad Española de Estudios sobre Friedrich Nietzsche (SEDEN). És tracta d’ una variant de l’estudi crític introductori publicat a Cartas a Friedrich Nietzsche de l’Editorial Trotta. Qui disposi d’aquest llibre pot prescindir del present capítol atès que en aquell la quantitat d’extractes de cartes i cites és lleugerament superior i visualment millor presentat, encara que la redacció sigui menys concisa. Santiago Guervós exposa l’estreta relació dels dos (filòsof i compositor) i el conflicte no resolt sobre la identitat d’Ariadna, després del qual Cosima podria ser la clau, així com la font epistolar entorn la qual gira la documentació referida i estudiada.

L’arquitecta i urbanista Elsa Guerra estableix un paral·lelisme entre l’obra de Wagner i el desenvolupament dels móns urbans i mítics en el segle XIX. Ho justifica en grandesa compartida,l’exaltació èpica i ideals transcendents alhora que en l’augment dels avenços científics i tecnològics. Per això historiografia breument quatre ciutats europees (Berlín, Londres, París i Viena) i reflecteix conceptes com la construcció de la moderna capital entesa com a expressió de l’estat-nació, d’un determinat poder i com una articulació social. També estableix ponts entre Viena i els Mestres cantaires com a valor històric i suports per al futur; o entre París a Parsifal, per la seva manera brutal d’assolir la bellesa. El capítol és original però forçat atès que les seves idees beuen més coincidències que d’un influx real, conscient o calculat. L’autora entra més en cultureta general sobre les esmentades ciutats que, per exemple, en el testimoni donat pel propi compositor. També caldria preguntar-se si, en comptes ciutats, l’ influx real procedia de Tribschen, Bayreuth o la seva Leipzig natal.

Al tercer capítol Guillermo García Alcalde redacta un bon text, fluid i de prosa elegant, per a qui vulgui iniciar-se en la tetralogia, tot i que innecessari en aquest volum. Les pàgines dedicades Sigfried captivaran majorment l’atenció degut a un plantejament personal, però la resta de l’assaig és reincident en termes general i s’atansa en excés a l’argument. Això sí, ho fa de manera informativa, amb algunes apreciacions suggerents i partint de postulats socialistes hereus d’icones como Georges Bernard Shaw –tal i com reconeix l’autor-. És d’agrair que apunti el coneixement de Calderón de la Barca, de Rousseau i Voltaire, grans oblidats per divulgadors d’escassa rellevància i nombrosos programes de mà.

En el quart i cinquè capítols passa el contrari: són els més específicament musicals i els més valuosos. D’una banda el compositor i musicòleg Juan Manuel Marrero analitza les claus de la modernitat wagnerianes en termes acústics assumits pel segle XX, així com algunes particularitats de la seva instrumentació –no manlleva les evidents influències de Berlioz no sempre citades-. D’altra banda, el pianista José Luis Castilla comenta la relació entre Liszt i Wagner a partir d’obres que els enllacen. Ho fa com a guia d’audició amb pinzellades musicals i històriques, incloent transcripcions, paràfrasis o altres composicions per a piano de Liszt, Wagner i Nietzsche.

La filòsofa Montserrat Armas serveix el capítol pròpiament estètic en el que mes que aclarir el triangle Schopenhauer-Wagner-Nietzsche acaba realitzant una amena ponència sobre El naixement de la tragèdia que podria ser un adequat pròleg a una edició crítica. Caldria corregir que s’escriu Liebestod i no Liebestot (pàg. 175). El setè capítol, com el tercer, denota la seva arrel com a conferència centrada en audicions. Es refereix al comentari de la primavera en l’obra wagneriana sobre la qual, més enllà de la recreació argumental i d’unes pinzellades musicals dels passatges seleccionats, no ofereix res de nou. La primera de les audicions pren el final del primer acte de La valquíria a càrrec d’ Isabel Pascua. En la segona, Sonia Mauricio Subirana s’atansa a la tercera escena del primer acte de Tannhäuser, i finalment, les dues darreres audicions les narra el crític musical Guillermo García Alcalde, qui explica els actes tercer de Parsifal i dels Mestres Cantaires de Núremberg.

Albert Ferrer Flamarich

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .