Els meus records del Liceu (VII)

La temporada 1959/60 va ser quan va tornar la soprano Renata Tebaldi, que tants admiradors tenia a Barcelona, amb una adoració espectacular. Va cantar amb la seva veu, d’una bellesa colpidora, tres obres de Puccini: Manon Lescaut, Tosca i La bohème, amb la companyia dels tenors Umberto Borsó (sempre segur); Giuseppe Gismodo (bon cantant) i Gianni Raimondi (d’un timbre penetrant) respectivament.

Entre els barítons impactà la gran veu de Gian Giacomo Guelfi, com Scarpia de l’òpera Tosca. Aquestes funcions de la Tebaldi van ser el seu comiat del Liceu, ja que, quan anys més tard va tornar a Barcelona per despedir-se del seu públic (que tan l'havia estimat) va haver de fer-ho al Palau de la Música, per pressions d’alguns propietaris del teatre.

Entre aquestes funcions puccinianes es va intercalar, Cyrano de Bergerac, de Alfano (obra que en els últims anys han cantat tenors com Plácido Domingo i Roberto Alagna) va ser interpretat pel gran artista xilè Ramón Vinay, i encara que la veu no estava en el seu millor moment, va fer una gran recreació del personatge. Com era habitual en aquella època, va pujar a l’escenari la tradicional aportació de la música espanyola, i aquest any va ser La Dolores, de Bretón, on va destacar un prometedor tenor: Miguel Sierra, amb la direcció musical de Jesús Arambarri.

El repertori italià, tan present aquells anys, seguia amb quatre òperes de diferents autors, però d’un gran interès: primer Lucia di Lammermoor amb un repartiment molt important integrat per Gianna D’Angelo, que va impressionar per la seva seguretat i estil, com a Lucia, i dies més tard amb La sonnambula, junt amb  Ferruccio Tagliavini, amb un fraseig espectacular i Manuel Ausensi que feia una gran creació de Enrico, el germà de Lucia.

En aquell temps, l’obra Simon Boccanegra, de Verdi, era una peça bastant desconeguda, i en el  Liceu ja s’havia estrenat la primera versió i aquesta temporada  es feia la versió revisada. He de dir que l’obra va impressionar a molta gent per la seva qualitat i per l’entrega d’un grup de cantants molt professionals que van fer possible valorar l’obra (Marcella Pobbe, Umberto Borsó, Dino Dondi i Ivo Vinco). L’ultima òpera italiana era Guillaume Tell, on van brillar uns aguts estratosfèrics de Mario Filippeschi, que aleshores tenia 52 anys però vocalment no ho semblava, amb un estil molt extravertit i la presència d’un altre veterà, el baríton Giuseppe Taddei, que va donar una lliçó magistral de com s’aprofundeix i es canta un personatge, acompanyats per la musical soprano Lina Richarte.

Una fita important van ser les representacions de Boris Godunov, de Mussorgski per la presència del gran baix, avui poc recordat, Miroslav Changalovich, que va fer una impressionant creació del tsar, tan vocal com escènicament, destacant també Ladko Korosek, en el doble paper de Pimen i Varlaam i Eugene Zareska com a Marina.

Uns dies abans, coincidint amb les festes de Nadal, es va representar Hänsel und Gretel, de Engelbert Humperdinck, amb cantants espanyols i després de Reis, va ser el moment de Die entführung aus dem Serail, de Mozart, amb dues cantants segures i coneixedores del repertori, com Mimi Coertse i Emmy Loose i el bon baix Ludwig Weber, que va interpretar un estudiat Osmin.

La tradició wagneriana es continuà mantenint amb tres títols: Tristan und Isolde, Götterdämmerung i Lohengrin. Els dos primers dirigits pel professional Berislav Klobucar i el tercer per Meinhard von Zallinger i en les tres obres intervenia la veu espectacular de Gertrud Grob-Prandl, que en Lohengrin feia el maligne personatge d’Ortud, on la parella protagonista Regine Crespin (gran soprano francesa habitual en els grans teatres wagnerians) va fer una Elsa impecable, mentre que Lohengrin era la veu lluminosa i timbrada de Sandor Kónya.

La temporada acabava amb l’única òpera de Beethoven, Fidelio, en la qual va destacar, per damunt de tot, el gran rendiment que el director George Sebastian treia dels músics de l’orquestra i del Cor, una gran sensibilitat en l’escena de la presó (que es cantava en aquella època sempre en italià) [Hem de recordar que en aquell  temps els músics es contractaven només pels mesos de temporada, o sigui, durant  tres o quatre mesos, i bastants d’ells alternaven amb altres Orquestres, com la de la Ciutat de Barcelona].

La temporada de primavera, dedicada al Ballet, va estar a càrrec de “Antonio y su Compañia de Ballet Español” que agradava per la forma seriosa d’enfocar la dansa folklòrica, i també del Ballet Nacional Holandès.

L’afició a l’òpera porta, sobretot mentre un és jove, a fer altres coses i entre elles crec que val la pena comentar que aconseguir la firma dels artistes en els  programes i la petició de fotografies era una tasca difícil pels afeccionats que anaven als pisos alts, ja que, des del 4t i 5è pis no es podia baixar a platea i consegüentment anar a l’escenari. L’única manera que teníem era anar a la sortida d’artistes, que estava a les Rambles, prop del carrer Unió, una escala de veïns, per on també entraven els decorats per un passadís molt estret i era per allí que sortien els artistes, encara que alguns ho feien per un altre lloc no habitual. Com podeu suposar, era una forma incòmoda pels cantants i pels afeccionats que hi anaven, i  per tant, a vegades, ens feia mandra anar-hi. Anys més tard vaig poder entrar a l’escenari, però aquesta és una altra història...

Suposo que les raons d’aquesta afició van anar vinculades a les grans figures i la primera signatura que vaig aconseguir va ser el desembre de 1956 i era de la soprano més popular a Barcelona, Renata Tebaldi, quan va cantar Tosca i no vaig tornar aquell any fins a La Walquiria, que cantava Astrid Varnay que tant em va entusiasmar uns anys abans. La temporada següent ho vaig fer de forma intermitent i vaig aconseguir signatures i fotografies de Gianna D’Angelo, Gianni Poggi, Alda Noni, Renato Capecchi, entre d’altres.

La temporada 1958-59 vaig començar a la primera funció i vaig ser més costant, i vaig aconseguir les firmes de la majoria dels grans noms que van actuar i així vaig seguir durant els anys posteriors...

Albert Vilardell

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .