Els meus records del Liceu (VI)

Tornem als records i continuarem explicant els esdeveniments que van tenir lloc des de la tardor de 1958 fins a la primavera de l’any següent, que va acabar amb el concert de Maria Callas. La temporada començà amb Otello, de Verdi, que el va interpretar el tenor xilè, Ramón Vinay, cantant que va realitzar una important carrera, destacant també amb els rols wagnerians que va interpretar a molts llocs, entre ells Bayreuth (on es fa el Festival de Wagner). 

La seva veu no tenia la densitat d’altres cantants, però ho suplia amb una interpretació que colpia per la seva profunditat escènica i pel fraseig, que sense exagerar, expressava en cada paraula l’evolució del personatge des de l’amor inicial a la desesperació i mort, per les insídies i les falsedats que Iago atribuïa a la seva esposa com a venjança, paper ben interpretat per l’efectiu Anselmo Colzani, mentre que la desgraciada Desdemona comptava amb la musicalitat i bona presència física de Marcella Pobbe.

 

El retorn d’Anita Cerquetti, que tant havia impressionat amb la seva Norma del novembre de 1956 era molt esperat, però desgraciadament la soprano estava malament de salut, fins el punt que poc després va haver d’abandonar la carrera. Sembla que, entre altres raons, el seu estat es va complicar quan Maria Callas, el 2 de gener de 1958 no va poder acabar  la funció de Norma a Roma, per problemes de salut, i Cerquetti va haver de substituir-la a partir del següent dia; però aquesta estava cantant a Nàpols i va haver d’alternar varies setmanes  viatjant entre els dos teatres, i conseqüentment aquest cansament va perjudicar la seva situació. Les seves prestacions, tant a Norma com a Aida, van ser limitades i la van substituir, a la darrera obra. Fedora Barbieri (amb la seva veu impressionant) cantava les dues òperes i com a Radamés debutava al gran tenor Carlo Bergonzi, que va tenir molt d’èxit.

Seguint la política d’estrenes i obres poc habituals, el Sr. Pamies va programar dues obres italianes, de les quals va ser la més important Assassinio nella Cattedrale, obra de Pizzetti, sobre la figura de Thomas Beckett, condemnat per les seves crítiques al rei, personatge que va ser interpretat per Nicola Rossi-Lemeni, gran actor i cantant, amb uns mitjans de projecció limitada. També es va representar Amunt, de Joan Altisent, on intervenia novament el nen Josep Carreras.

En aquella època hi havia molt de repertori a la programació: primer Turandot, cantada per Gertrude Grob-Prandl, una veu espectacular que cantava el difícil rol amb una facilitat fabulosa que impressionava, encara que la seva versió era una mica monolítica, acompanyada com a enamorat per Umberto Borsó, tenor segur i valent.

A continuació es va representar Rigoletto, amb la presència del mestre Alfredo Kraus, que va donar una lliçó de com es canta un personatge tan difícil, sent acompanyat per Gianna D’Angelo, soprano lleugera segura i brillant amb les agilitats. També la mateixa parella va cantar Lucia di Lammermoor, amb una versió molt recordada, que comptava també amb la presència de Manuel Ausensi.

Va seguir Il barbiere di Siviglia cantada per Victoria de los Ángeles, on va demostrar la seva excelsa musicalitat i el seu fraseig espectacular, i que potser no va ser apreciat suficientment perquè en aquella època cantaven el paper de Rosina les sopranos lleugeres, que feien un cant amb moltes agilitats i algun canvi, destacant de la resta del repartiment el Figaro de Rolando Panerai.

El repertori alemany va començar amb Le nozze di Figaro, interpretada tota per cantants espanyols, entre els que hi havia la musical Enriqueta Tarrés i la presència una altra vegada de Manuel Ausensi, dirigits per Andrea Paradis, que va recomanar Ausensi als teatres grecs,  on el baríton català va fer una bona campanya.

Wagner va estar representat per tres obres: Die fliegende HolländerTristan und Isolde, amb la impactant Grob-Prandl, acompanyada d’un dels millors tenors wagnerians de l’època, Wolfgang Windgssen, que  també va ser el Siegmund de Die walküre, amb un repartiment sensacional on hi figuraven la gran Birgit Nilsson, la expressiva Régine Crespin, dirigint les dues últimes George Sébastian, un dels mestres que treia més profit d’una orquestra de les característiques de la del Liceu.

Dos obres franceses van completar la temporada, Mignon, de Thomas, amb la presència de Mado Robin, que havia estat una lleugera amb un registre sobreagut espectacular, al final de la seva carrera (ja que va morir l’any següent) i estava acompanyada per Raimond Amade, tenor molt, però molt amanerat, que va rebre les protestes del públic i algun comentari amb veu alta sobre les seves característiques.

L’altra va ser Dialogues de Carmélites, interessant obra de Poulenc on va destacar novament Régine Crespin.

La temporada de ballet de primavera va estar a càrrec del London’s Festival Ballet, dirigida per Anton Dolin, una de les grans companyies de l’època i a continuació van comptar amb la presència de la Comèdie Française, amb L’école des Maris i Le jeu de l’amour et du hasard, de Marivaux, que van tenir molt d’èxit

El dia 5 de maig de 1959 Maria Callas feia el seu únic concert a Barcelona i hi havia molta expectació. La cantant tenia les qualitats d’una gran artista, encara que la veu, tot i sent molt bona, havia perdut una mica la seva brillantor. El concert va tenir moments espectaculars com Mefistofele Il Pirata, on va sorgir un fraseig espectacular i una forma interpretativa impactant, encara que penso que una part del  repertori elegit no va ser el més adient per la seva presentació. S’ha de dir que a Barcelona hi havia molt públic fans apassionats de la Tebaldi, i també és cert que els mitjans de comunicació havien creat una rivalitat mediàtica i per això les reaccions d’alguna part del públic podia estar influenciada per aquesta creada rivalitat. Jo conec una persona molt tebaldista que va intentar protestar-la, però considero que l’art  ha d’estar per sobre dels desitjos personals. Amb tot, va ser un concert que, als qui els agraden les grans interpretacions, no oblidarem mai.

Albert Vilardell

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .