Els meus records del Liceu (V)

Seguiré amb els meus records, d'allò que, pràcticament, ha estat la meva segona casa: el Liceu.

La temporada 1957-58, havia de ser inaugurada amb Il trovatore, que es va ajornar per malaltia (o per altres raons, que no han arribat a mi),del tenor Gianni Poggi, molt estimat en aquella època i que havia de cantar per primera vegada el difícil personatge de Manrico. Per tant, la inauguració va ser amb The Saint of Bleecker Street de Giancarlo Menotti, un dels compositors d'aquells anys, que tenia molt d'èxit, amb una música que es pot considerar post-pucciniana.

Finalment, es va representar Il trovatore, amb una funció de tarda sense el tenor Poggi a qui va substituir, el tenor Giuseppe Vertechi. La que va destacar aquell dia va ser la gran Fedora Barbieri amb una espectacular interpretació en el personatge d'Azucena, amb uns greus d'impacte, acompanyada d'Ugo Savarese, que era un cantant molt correcte.
Ell mateix va ser el protagonista de la següent òpera, Rigoletto, on va reaparèixer Poggi amb el seu bon nivell habitual i va coincidir la presentació de Gianna D'Angelo, soprano de bella figura i amb una veu lleugera, timbrada i penetrant, que va cantar una brillant Gilda.
El tríptic Puccinià no té la popularitat d'altres partitures, i de las tres obres, Il tabarro és la menys apreciada, sense que això vulgui dir que no sigui interessant. Per això, algunes vegades es feien les altres obres i s'afegia una altra obra curta d'un altre compositor, tal com va succeir aquell any. Amb Suor Angelica va destacar la tasca efectiva de Floriana Cavalli, mentre que en Gianni Schicchi va donar una lliçó interpretativa el baríton Renato Capecchi. La tercera obra era La Guerra, de Renzo Rossellini, que va assistir a la representació, interpretada entre d'altres per Augusta Oltrabella.
En les següents funcions es va representar Don Pasquale, amb una interpretació brillant de Malatesta pel cantant Capecchi; Thais, de Massenet, obra interessant on va destacar la presència del director Gustave Cloez, que també va dirigir Faust, amb el debut de Enriqueta Tarrés, musical soprano catalana que després va fer una interessant carrera, sobretot per Alemanya. Al senyor Pàmies no li devia agradar fer una obra curta i res més. Per això programava dobles sessions com va succeir en les funcions següents, on es van representar dues òperes molt diferents: Maria Egiziaca de Respighi, amb la presència de la delicada soprano Lina Richarte, i Salomé de Strauss, sota la direcció del gran mestre Laszlo Halasz, que va aconseguir millorar el nivell de l'orquestra.
Com era habitual, hi havia sempre òperes espanyoles i aquesta temporada es va dedicar a Falla, amb tres obres que va dirigir el gran pianista José Iturbi, el qual, havia triomfat a Estats Units i havia fet pel•lícules a Hollywood. En El retablo de Maese Pedro va debutar en el paper de "El trujuman" un nen que es diu Josep Maria Carreras, ho va fer força bé, al costat de l'estimat Manuel Ausensi, que també va actuar a La vida breve. La tercera obra era el ballet El amor brujo, on va destacar Mercedes Borrull, anomenada "La gitana blanca".
Dins de les temporades, eren molt importants les dedicades a la música alemanya, especialment Wagner, i aquell any es van representar una brillant Tristan und Isolde, amb dues figures molt importants en el Festival de Bayreuth, com eren Birgit Nilsson i Wolfgang Windgassen, les quals, van estar sensacionals, amb una direcció efectiva de Franz Konwitschny, que també va dirigir Parsifal, amb un repartiment discret. Cal recordar la resposta que va donar en una entrevista Birgit Nilsson, quan li van preguntar "què es necessitava per cantar el personatge de Isolda", qüestió que va tenir una resposta sorprenent, ja que va dir: "Unes bones sabates", referint-se segurament a la duresa i durada del paper. Aquell any, Mozart, que encara no tenia massa seguidors, va estar representat per un discret Cossi fan tutte.
La fi de la temporada va estar presidida per les actuacions de Renata Tebaldi, cantant per qui el públic sentia una profunda adoració i que en alguns casos arribava al fanatisme.
En els darrers temps, sembla que havia tingut algun problema personal, crec jo, que això devia ser la mort de la seva mare, amb qui estava molt unida i potser això, va afectar el seu estat anímic i no va estar en el seus millors moments tampoc professionalment.
La primera obra programada era Madama Buttefly sembla que la cantava per primera vegada, per la qual cosa és possible que encara no dominés la partitura. I unit a les condicions abans esmentades, va succeir que en alguna funció la veu no va sortir tan correctament com s'esperava, en el registre agut, i amb la puresa a la que ens tenia acostumats. Malgrat això, l'èxit va ser motiu d'una certa controvèrsia entre els tebaldistes, que estaven bravejant d'una forma molt intensa i una part del públic que, respectant la trajectòria de la soprano, considerava que era una reacció desproporcionada pels resultats aconseguits.
Amb les funcions de La bohème i Adriana Lecouvrer, Renata Tebaldi va tornar amb el seu alt nivell habitual, fent-nos gaudir de la seva vellutada veu i del seu estil comunicatiu.
Amb Madama Butterfly i Adriana Lecouvrer, la seva parella era Giacinto Prandelli, tenor de bona línia, amb qui cantava sovint, el qual, era una persona de figura molt alta i per això, li agradava Prandelli, que també era alt i d'aquesta forma quedava més compensat a l'escenari. Altres intèrprets interessants eren Eugenio Fernandi, com l'enamorat a La bohème, tenor de veu brillant i expansiva i Adriana Lazzarini, la incisiva Princesa de Boullion d'Adriana Lecouver.
A la temporada de primavera es van fer les tradicionals funcions de ballet, amb la Companyia del Marqués de Cuevas, amb un ventall de grans ballarines i ballarins, en una època en què aquesta expressió artística tenia molt d'èxit en el Liceu, especialment quan hi havien grans figures com en aquest cas.
Albert Vilardell

 

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .