Ressenya de "El nuevo Bayreuth", d'Emilio José Gómez

Emilio José Gómez Rodríguez, El nuevo Bayreuth. De Wieland y Wolfgang Wagner, Ediciones Karussell: Barcelona, 2013. 434 pàgs. ISBN: 978-84-942038-0-0

Aquesta novetat ens acosta a un treball que pot considerar-se un títol d’èxit i que en pocs mesos arribarà a la seva quarta edició. El nuevo Bayreuth. De Wieland y Wolfgang Wagner és un bon exemple dels freqüents llançaments de nombrosos segells, principalment empreses petites –algunes quasi domèstiques-, que intenten fer-se un lloc en la diversitat del panorama editorial. No obstant, les condicions de publicació a Espanya tendeixen a ser lamentables i només en casos puntuals hi ha motivacions de pes per a que un autor decideixi publicar un llibre sense encàrrec previ. La consciencia que no hi ha negocio possible en aquest terreny i que l’aposta per allò cultural passa inevitablement per l’actitud altruista és una de les cares amagades de molts títols apareguts els darrers anys en llengua castellana. Una es la necessitat de veure’s legitimat intel·lectualment i que l’autor guanyi major respecte professional, tot i cobrar uns drets irrisoris.

El nuevo Bayreuth

En casos com aquest o similars, l’autor pot ser responsable de la maquetació del llibre. Per aquest motiu, el signatari evitarà incidir en referències sobre l’estil i el format del muntatge: en aquestes condicions el que s’ofereix és suficient tot i, no es pot negar, lleument millorable per  una revisió específica (especialment en les notes al peu i les cites). Per si fos poc, cap col·lectiu musical espanyol (ni tan sols associacions i grups wagnerians!) o els actuals gestors del Festival de Bayreuth han recolzat oficialment aquest treball. Així davant tants entrebancs i un panorama poc engrescador només donar gràcies per l’enorme esforç i la confiança en l’edició tant per part de l’autor com d’Ediciones Karousell. Un treball, no ha do’oblidar-se, que és un reflex de la salut de la musicologia espanyola no estrictament acadèmica -encara que formada per ella. És a dir, encara que aquest llibre no s’inscrigui en el context universitari, es pot resseguir l’empremta d’una metodologia acadèmica en aquest estudi lluny del diletantisme i del periodisme descafeïnat. Emilio José Gómez Rodríguez (Cadis, 1979) ofereix fiabilitat i un desenvolupament sistemàtic, justificació de citacions i documentació bibliogràfica. Les notes tendeixen a ser referències a altres obres i dades específiques a aclarir, que no obstaculitzen la lectura.

Com el títol indica, es centra en el nou Bayreuth com a punt d’inflexió en la història recent de les representacions teatrals wagnerianes, gràcies a la reinvenció de la dramatúrgia en l’element psicoanalític i la reobertura de la sèu com a empresa que combina una gran varietat d’artistes amb el mateix propòsit. Un camí llaurat gràcies als néts Wieland Wagner (1917-1966) i Wolfgang Wagner (1919-2010) i ple de genialitat, provocació, interessos ocults i molta controvèrsia en una etapa molt esponerosa. Aquesta fertilitat es descriu amb gran detall proposant una lectura densa, encara que bastant seqüencial i accessible. Com molts comentaristes i musicòlegs de les noves generacions, l’autor té la capacitat d’evocar persones, llocs, esdeveniments mantenint viu el relat. D’aquesta manera, la relació i la concatenació de les idees estan ben aconseguides; sap on i en quins detalls aturar-se i recrear la història en 34 capítols. Com a clausura s’afegeix un altre capítol dedicat a la discografia amb gravacions de l’època amb unes avaluacions generals no mancades de percepcions personals.

Com en molts altres llibres que han tractat la família Wagner i el Festival de Bayreuth, Gómez Rodríguez revela una història que continua fascinant i un patrimoni que va molt més enllà de l’essència artística. Tracta temes i punts històricament obscurs a partir d’estudis recents: les disputes familiars entre fills, néts, nebodes i nebots; la confrontació entre wagnerianes i bayreuthistes; la relació amb l’extrema dreta i la presència de Hitler o el conflicte per mantenir la tradició i combinar-la amb les produccions d’avantguarda. Ho fa amb un tarannà de crònica que, com admet l’autor en el pròleg, no busca un acostament exhaustiu si no organitzar un seguit de materials i fonts en un acostament que condensi allò significatiu d’aquestes.

A grans trets, els capítols, sempre encapçalats per cites de Richard Wagner i la seva obra, podrien agrupar-se en blocs encara que l’autor no els presenti així. Els cinc primers capítols tracten de l’origen del festival fins la Segona Guerra Mundial, concedint el degut relleu a Cosima, Siegfried i Winifred Wagner, així com a les relacions d’aquesta amb el nazisme. Segueix un bloc (fins al capítol 13) que planteja la  refundació del festival fins al 1951 i la petjada del nét primogènit, amb abundants perfils d’artistes i comentaris de la crítica. En els successius capítols es descriu el període àlgid del "Nou Bayreuth" (1952-65) fins a la mort de Wieland Wagner. A partir del capítol 32 es tracten els anys 1966 i els festivals posteriors. Assenyalo aquesta divisió ja que hi ha discrepàncies sobre la periodització, quelcom que Gómez Rodríguez sembla diluir en un índex enumeratiu dels capítols sense construir grans blocs. En total, 434 pàgines a llegir en una lectura preferiblement dosificada.

Hi ha fotografies i alguna informació de diversa mena il·lustrada però, a risc d’incrementar el nombre de pàgines i els costos d’edició, seria aconsellable incorporar més documentació visual: dels muntatges i artistes, d’estadístiques, de vestuari, de documents originals (cartes, contractes, esbossos, etc). Cal destacar una altra dificultat en l’elaboració del llibre: la majoria de fotografies van pagar els drets d’autor als arxius pertinents, quelcom que sovint no succeeix per tal de facilitar la tasca de l’estudiós. Més, tractant-se d’institucions històriques i de la importància de la referida.

D’altra banda i en resposta a un més que probable quarta edició, seria desitjable afegir un desenvolupament dels festivals celebrats al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1955. Un fet històric, únic a l’època, que només apareix citat de passada, encara que el crític sap que en perspectiva de la quarta edició, aquest punt serà degudament ampliat. Finalment que l’autor del llibre no hagi trepitjat Bayreuth no menysté la ingent tasca, tal i com semblava suggerir algun guru del “mundillo” operístic en la seva ressenya d’aquest llibre. Més paradoxal -o sospitós– que parlar de Bayreuth sense haver-lo trepitjat, és tenir llibres publicats sobre cantants a partir de treballs internacionals sense quasi citar-los com a fonts. O assistir regularment al Festival per a presentar ressenyes insubstancials i mancades de l’ampla visió de l’esdevenir d’aquests i les seves propostes artístiques. Val a dir que l’autor assistirà a la propera edició de Bayreuth i, a jutjar pel presentat en aquest llibre, les seves localitats seran una inversió més productiva que la d’algunes velles glòries de la crítica musical espanyola.

Albert Ferrer Flamarich

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .