Ressenya de "La familia en la ópera. Metáforas líricas para problemas relacionales"

Juan Luis Linares, Pier Giorgio Semboloni, Francisco Javier Ortega, Roberto Pereira, Carlos Sluzki, La familia en la ópera. Metáforas líricas para problemas relacionales. Gedisa Editorial. Barcelona, 2014 (237 pàgs.). ISBN: 978-84-9784-822-0

La crisi econòmica i la reducció dràstica de finançament públic no han impedit que el sector bibliogràfic romangui actiu. Ho proven els continuats llançaments de nombrosos segells, principalment d’empreses petites i mitjanes. En aquest cas, Gedisa Editorial, de infraestructura major, ha comercialitzat un nou llibre que s’afegeix als escassos però qualitatius títols anteriors del seu catàleg musical. Ho ha fet gràcies a una aposta per la convergència de la psicoanàlisis amb la reflexió musicològica. Quelcom cada vegada més estès des d’una perspectiva complementària a l’estètica, la sociologia i la semiòtica. En aquesta línia, cal destacar un clàssic com El espíritu de la ópera de Marie-France Castarède l’ absència de la qual sorprèn en la bibliografia i en les cites, alhora que el no ús de termes com protoconverses, afinitat afectiva o transubjectivitat. Ni tan sols per a corroborar o rebatre algunes de les aproximacions de l’autora francesa del que és un llibre de capçalera en el terreny referit.

La familia en la opera

Els diferents autors de La família en la ópera estableixen un relat homogeni en un estil molt accessible i una argumentació que no manlleva elements de la psiquiatria. Tanmateix, el discurs podria resumir-se en unes poques pàgines, de manera més acadèmica i sense la necessitat d’incloure extractes dels llibrets operístics tractats. Així passa, per exemple, en els capítols dedicats a Puccini i Verdi –excepte en el comentari de Don Carlos i Aida, bastant suggerents- que són dos dels pilars del que ofereixen. El mateix es pot aplicar al conte de Barbablava i l’opereta Orfeu als inferns d’Offenbach que són el més substancial de la proposta. No hi falten oportunes associacions específiques i termes d’arrel estructuralista com: modelo attanziale mítico, teoria dels jocs, els tipus de parelles, la curiositat i les seves vicissituds, etc. També hi ha incisos temàtics suggerents com la gelosia com a eix de l’obra pucciniana, el vincle entre La forza del destino i Don Juan a partir de la manca de nutrició relacional en la família d’origen o la visió d’aquest últim com una personalitat límit o borderline, així com el caràcter psicòtic de la princesa Turandot. Tot plegat convida al lector a entendre els rols i els arguments com una projecció del model social, quelcom sobradament conegut i estudiat des dels plantejaments d’Adorno però presentat de manera molt amena.

Els autors han incorporat introduccions sintètiques de la biografia i la història de les obres per aquells que no hi siguin familiaritzats, així com un desenvolupament argumental -amb els referits fragments del llibret i la seva traducció-. Aquí rau un dels punts febles d’aquesta eina: alguns capítols són més una recreació de l’argument que un aprofundiment dels arquetips. En conjunt, el descrit esdevé excessivament expositiu i mostra que la matriu del projecte són ponències divulgatives. Per això és difícil copsar el mèrit de tractar els arguments operístics davant tragèdies o altres obres teatrals, narratives o cinematogràfiques: les referències a la influència del musical no apareixen, quan en realitat aquesta és una part indissociable del drama i de la configuració de l’arquetip. És a dir, el fet d’analitzar determinats títols operístics respon més als gustos dels autors i a que l’òpera està en voga en l’ambient intel·lectual més que a  la voluntat d’aproximar- s’hi incidint en elements diferencials d’aquests títols i del gènere. Per tant, el llibre, que està ben escrit i millor travat dins la seva línia, respira diletantisme tot i el profús currículum mèdic i docent dels seus autors.

Hi ha algun lapsus menor com anomenar Lisa en comptes d’Elsa a Lohengrin (pàgina 111). S’han procurat un enllaços de youtube indicant el minut a escoltar en relació a cada passatge citat. La intenció és saludable, ja que supleix l’edició d’un cd amb els talls i les escenes corresponents, les despeses del qual serien excessives. Però és quelcom insuficient i poc pràctic per a un perfil públic, i innecessari, per a un altre. El format d’edició té una mida i tipologia de lletra molt còmodes, paper de qualitat i il·lustracions d’ Alejandra Zúñiga que combinen l’elegància en la selecció de tintes amb el grafisme. Això encerta a oferir una aportació infreqüent en tiratges comercials com el present i en reafirmar la imatge atractiva i divulgativa del llibre.

Albert Ferrer Flamarich

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .