Una mica d’història...

Molt probablement, m’atreviria a dir que ben segur, cap dels joves entusiastes aficionats a l’òpera que, a mitjans dels anys 50, freqüentàvem les tertúlies en un conegut bar del carrer Sant Pau i les llargues estones d’espera a les escales que conduïen al quart i cinquè pies del Liceu , hagués imaginat serien els impulsors efectius de l’esplèndida realitat que anys mes tard constituiria “El grup de liceistes del 4rt i 5è pis”. Al llarg d’aquestes línies voldria fer un recorregut el més objectiu possible, però que sens dubte estarà carregat de passió, del grup que va néixer aleshores : “la colla”. Altres grups, altres persones, amb un denominador comú d’amor a l’òpera i al Liceu, han contribuït a la consolidació de l’esplèndida realitat a que m’he referit. A tots ells vull adreçar la meva gratitud i el meu més càlid reconeixement.

I, al pensar com organitzar aquest necessariament condensat relat sobre la nostra “colla”, m’ha vingut immediatament al pensament el nom del que fou indiscutible pal de paller d’aquests conjunt d’irreductibles aficionats a l’òpera, l’entranyable amic Felip Villa tant prematura i lamentablement desaparegut. El seu profund sentit de l’amistat, la seva generositat i el seu entusiasme foren sens dubte determinants per a la consolidació de la “colla”.

Quan tracto de recordar com es va formar, em venen a la memòria aquelles llargues cues al carrer Sant Pau que precedien a funcions tant memorables com La Boheme del 54 amb Tebaldi, Poggi, Ausensi, Rovero, les fabuloses representacions del Festival de Bayreuth del maig del 55 o aquell irrepetible Otello de novembre del 55 amb Monaco, Taddei, Broggini (per citar només uns exemples). Un grup de joves iniciarem aleshores una relació d’amistat amb un denominador comú : una passió desbordada pel món de l’òpera. Aquelles cues, iniciades en alguns casos a altes hores de la matinada o fins i tot el dia abans, possibilitaven llargues i apassionades tertúlies al voltant de cantants, audicions de la RAI (els concerts dels dilluns esponsoritzats per una coneguda beguda d’aperitiu) etc. I durant la funció, aquelles mirades entrecreuades que subratllaven moments àlgids d’algunes de les interpretacions dels grans artistes que han trepitjat el nostre estimat teatre. Voldria reproduir aquí, com un simbòlic homenatge pòstum a la nostra benvolguda i sempre recordada Montse Vives, un fragment d’una de les cartes que va adreçar al grup de liceistes del 4rt i 5è pis :

“Ser del 4rt i 5è pis del Liceu és, més que una circumstància un estat d’ànim; quelcom que imprimeix caràcter. Els fins fa poc feliços habitants del “galliner” ens hem forjat a base de seients incòmodes i grinyoladors, d’estirades de coll per veure l’escenari, de cames enrampades per manca d’espai. Això si, al “galliner” si podia gaudir de la millor acústica del teatre i del caliu d’un públic molt aficionat, de vegades massa exigent i d’altres massa poc, però mai indiferent. Allí dalt fins i tot les més enceses discrepàncies tenien i tornaran a tenir un rerafons de fraternal amistat”.

La vinguda de Renata Tebaldi al Liceu al llarg de 5 temporades va marcar una època i va contribuir a enfortir els nostres lligams d’amistat. Qui no recorda la rebuda que li dispensarem a aquella eximia cantant el gener del 58 , primer a Girona on es desplaçà un petit grup i després massivament a l’estació de França. La seva emocionada visita a Montserrat per escoltar el “virolai”, el sopar en un conegut restaurant, l’apoteosi desfermada al finalitzar la seva interpretació de Adriana Lecouvreur, etc., etc.

Múltiples iniciatives i anècdotes que protagonitzaren membres de la “colla”, juntament amb altres amics i aficionats, podrien il•lustrar aquells anys d’efervescència operística. Homenatges a cantants, telegrames, rams de flors, sopars amb en Giuseppe Di Stefano, Carlo Bergonzi, ... protesta per aconseguir que no s’interrompessin les retransmissions radiofòniques des del Liceu, solidarització amb un membre de la colla per la seva detenció amb motiu d’una protesta durant la representació de l’Andrea Chenier protagonitzada per Richard Tucker. De fet, la protesta anava dirigida a la soprano, però tal com ens va explicar el comissari, es podria interpretar, segons ell, contra el tenor pel fet de ser nord-americà. Això era molt inconvenient en uns moments en que l’”amistat” del govern amb USA passava per un moment dolç. Al final tot va quedar en un “podeis marchar pero procurar no hacer tanto ruído” !!!

Les aficions del nostre grup anaven més enllà de l’òpera. Cal recordar aquí les audicions musicals que tingueren lloc al bar “Cañón” gràcies a l’amistat del seu propietari amb en Francesc Font i on amb devoció quasi religiosa alguns ens iniciarem al món de la música simfònica. L’espai sens feu petit i gràcies a la gestió d’alguns companys aquestes audicions es traslladaren a l’antiga seu de Joventuts Musicals a la Via Layetana. Un jove futur director ens aconsellava que escoltéssim Bach, Brahms... i en òpera només Mozart, ja que la resta no era música...

El pis de l’amic Julià, també lamentablement desaparegut, tenia una gran sala amb piano. Aquella sala i la generosa col•laboració de la seva aleshores núvia, la pianista Liliana Maffiotte, ens van permetre convidar alguns cantant del Liceu que ens feren passar meravelloses estones. Recordem un jove Jaume Aragall que cantà un “cielo e mare” que no oblidarem mai ! I ja que parlem d’aquest gran tenor voldria esmentar una anècdota relativa al seu debut (com a primer tenor) en la Boheme de novembre del 64. El crític de La Vanguardia feu una crítica injusta i freda “del joven tenor que gustó mucho al público de las alturas” . Això va provocar que dos membres de la colla (en Felip i el que subscriu) demanessin parlar i foren rebuts pel director d’aquest diari, per queixar-se del tracte injust de que havia estat objecte el nostre tenor per part del crític. Després de l’última Boheme aparegué un article elogiant, com era de justícia, la seva fabulosa interpretació de Rodolfo.

I també cal fer esment de les excursions promogudes per diversos membres de la colla. Menció especial per aquella pujada al Turó de l’Home nevant i amb neu fins als genolls rematada a dalt amb una sardana i un sol esplèndid o la travessa de Aigüafreda a Figaró pujant a les Cingles de Bertí. Cant del cigne de les caminades llargues per passar a les sortides amb autocar de caràcter cultural.

Assistència de petits grups a representacions d’emblemàtics teatres d’òpera : Scala de Milan, Covent Garden, Opera de Viena, Metropolitan, ... Costellades a Surri a casa de l’Angel i la Charo, sopars de fi d’any per acomiadar i començar l’any junts a casa de la Maria, la Rita, la Joana, la Fina ,...han configurat aquesta colla nascuda ara fa més de 50 anys al voltant del món de l’òpera i del nostre estimat Liceu.

I si al començament d’aquestes paraules em referia a l’entranyable Felip com impulsor del nostre grup, novament m’he de referir a ell per recordar una feliç idea seva : la creació d’un premi per al concurs Francesc Viñas, idea compartida immediatament per un grup de membres de la colla . Voldria recordar que una dolorosa circumstància fou el detonant de la seva creació i podeu fàcilment imaginar les dificultats que implicava la seva execució, però l’ entusiasme, el treball i la fe, de la Montse, en Santi i el que subscriu, juntament amb la inestimable col•laboració de membres de la colla i d’altres liceistes de soca rel, la van fer realitat : el “ Grup de Liceistes del 4rt i 5è pis” havia començat a caminar! La seva continuïtat i expansió deu molt al treball i l’entusiasme de l’Antoni, en Jordi i d’altres anònims col•laboradors, així com, per descomptat, a la generosa dedicació de la Montse fins a la seva lamentable pèrdua i després de la Teresa que al llarg de tants anys ha fet i segueix fent una abnegada tasca al front d’aquest grup per a la seva consolidació i projecció, tasca que ha de merèixer tot el nostre reconeixement. Iniciatives ja consolidades com el premi del concurs Francesc Viñas, les reunions amb la direcció artística del Liceu, el premi al millor cantant de la temporada (fotografia inclosa), les audicions d’òpera (no ens hauríem de cansar d’agrair el fabulós treball d’en Frederic ),... així com la fidelitat dels seus membres, són un actiu que posa de manifest la seva vitalitat. Ara som una Associació, però els nostres valors i el nostre esperit continuen sent els mateixos. Estic convençut que la voluntat de tots plegats és i serà la millor garantia per la seva continuïtat. Visca l’òpera, visca el Liceu !

Ferran Puerta Sales
Octubre 2010

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .