Per motius familiars, no vaig poder assistir a l’acte d’investidura “HONORIS CAUSA” a la universitat de Barcelona de l’insigne soprano Montserrat Caballé i Folch.

Una representació considerable del nostre col.lectiu va gaudir emocionada, d’aquesta celebració, la qual la nostra estimada Montserrat n’és mereixedora.

Caballe04He estat una admiradora i seguidora acèrrima de la soprano. Recordo els seus començaments quan encara estudiava, veient-la al Palau de la Música Catalana com a simple afeccionada, ben aviat la vaig escoltar en un recital al mateix Palau als finals dels anys 60.

La primera òpera cantada al Liceu per la Montserrat, fou la temporada 61-62 en el rol d’Arabella de l’òpera “Arabella” de Richard Strauss, mentre l’escoltava em deia “Mª Teresa estàs veient el naixement d’una gran soprano” i d’aquesta manera li vaig manifestà quan la vaig anar a veure al camerino. Estava segura que el món rendiria admiració vers aquesta cantant, que com va dir Rudolf Bing, aleshores responsable del Met, en el llibre “Les 5000 nits del Metropolitan” “ha nascut la veu del segle”.

Els catalans i els barcelonins en particular, hem tingut la sort de gaudir-la al Liceu durant molts anys. De la temporada 61/62 a la temporada 89/90 han estat 28 sense interrupció solsament la de l’any 66/67. Són uns anys inoblidables de satisfaccions personals i col.lectives, en què el públic del Liceu, gràcies a la veu, estil i personalitat de la Montserrat, creava uns addictes a la DIVA i també afeccionats a l’òpera.

El 7 de gener 1987 Montserrat Caballé fou homenatjada pels seus 25 anys del debut cantant al Gran Teatre del Liceu. Record meravellós tanmateix inoblidable on el nostre col.lectiu aleshores Grup Liceistes de 4rt. i 5è pis, que contribuíem al homenatge aportant el nostre granet de sorra, amb una placa d’agraïment, per les moltes hores delectant-nos amb els diferents personatges de tot un ventall d’òperes. Dies abans al esdeveniment, en la representació del diumenge de l’òpera “Armide” de Gluck, els seguidors i admiradors de 4t. i 5è pis,varem desplegar una gran pancarta a quart pis del Liceu, i al acabar la funció, a la Rambla amb el lema “MONTSERRAT ESTEM AMB TU” demanant a l’empresa del Liceu el reconeixement a l’art extraordinari de la soprano. Els nostres precs foren escoltats.

La vida de joventut de la Montserrat no sempre va ser de flors i violes, problemes familiars van estroncar més d’una vegada els seus estudis de música i cant. Montserrat Caballé i Folch, va néixer a Barcelona més concretament al barri de Gràcia, el 12 d’abril de 1933.

De família benestant de classe mitjana, va ser estroncada per la guerra civil espanyola. Estudiant del Conservatori Superior de Música del Liceu, aviat Pere Ribera, el que més tard seria Director del Conservatori, s’adonà de les grans facultats d’aquella jove, gairebé nena que tenien com alumne, va creure convenient fomentar la seva veu amb una beca.

Per questions de salut del seu pare, es van traslladà a viure a la Floresta, abandonat els estudis per fer-se càrrec del seu germà Carles. El 1949 havent tornat a Barcelona al barri de les Corts, va reprendre de nou els seus estudis musicals, al mateix temps que reballava, motivat per la feble salut del seu pare, tenint que treballar hores “extres” per poder pagar-li una intervenció quirúrgica.

Caballe05En aquell temps Joan Antoni Bertrand, mecenes i uns dels propietaris del Liceu, assabentat de les qualitats de Montserrat i a petició de la família, li va organitzar una audició al Liceu. En tan sols disset anys, va cantar davant Max Lorenz el heldentenor wagnerià habitual a les temporades del Liceu, Julius Katchen reconegut pianista dels Estats Units, Alicia de Larrocha , i altres convidats amics de la familia. Gràcies a la família Bertrand va tornar al Conservatori del Liceu, i reprendre de nou els estudis de cant el curs 1950-1951, coneixent llavors les tres persones que més van influir en la seva formació musical, Eugenia Kemmeny, en el seu temps cantant wagneriana, (refugiada a Barcelona després de la guerra) professora de tècnica de cant al Conservatori del Liceu, Conxita Badia, bona cantant de Lied , la qual Montserrat sempre l’ha considerat la seva mare musical, i Napoleone Annovazzi responsable musical, d’harmonia, contrapunt, i orquestració del Liceu de 1942 al 1953.

Segons la pròpia Caballé dos han estat els esdeveniments que han marcat i ha tinguta sempre presents dins la seva vida Professional, quan Eugenia Kemmeny la va convidar al Liceu per escoltar a la soprano Kirsten Flagstad en concert el 1952, i la segona el debut de Renata Tebaldi el novembre de 1953.

Als 21 anys acabava la carrera amb un concert final en què el jurat no li concedia la medalla degut a un desmai, provocat possiblement pels nervis però injustificable ja que fou a la tercera peça quan la Caballé es va sentir indisposada. Va ser en el concert d’homenatge el 7 de gener de 1987 quan la medalla guardada de feia anys, li fou lliurada.

La primera actuació operística fou al Teatre Principal de València, amb “La serva padrona” de Pergolesi, el 27 de juny de 1955, amb la Companyia anomenada en aquell moment, Companyia d’òpera de Cambra de Barcelona dirigida per Napoleone Annovazzi. El 10 de juliol de 1955 debutava a Barcelona, a la sala Vila Arrufat de Can Bartomeu, a Pedralbes.

Rondant de teatre en teatre a Itàlia ajudada per el baríton Raimon Torres va aconseguir un contracte al Maggio Musicale Fiorentino, que finalment es va anular. Fins l’any 1956 fou el director del Teatre Municipal de Basilea , Hermann Wedekind qui li donà l’oportunitat de cantar en papers petits substituint a altres cantants. Sols un any després cantava la Mimi de la “Boheme” de Puccini en substitució de la cantant oficial. A partir d’aquell moment la direcció del teatre li encarregava els papers principals adients a la seva veu. Essent una de les cantants permanents de l’òpera de Basilea, tenia llibertat per cantar a altres teatres, així la temporada 1960 i 61, contractada per l`òpera de Bremen va poder especialitzar-se en el bel canto . El 1962 tornava a Barcelona i debutava al Liceu amb l’òpera de Richard Strauss “Arabella”.

El 1964 es casava amb el tenor Bernabé Martí, el 1963 havien cantat junts la “Madama Butterfly” d’aquest matrimoni han nascut dos fills noi i noia.

L’èxit internacional li vingué el 1965, quan va tenir que substituir a Marilyn Horne en l’òpera “Lucrezia Borgia” al Carnegie Hall de Nova York. Fou una representació sensacional, comentada per tots els teatres del mon, famosa fou el comentari d’un periodista del New York Times que el titular de la seva columna era més o menys “Maria Callas+Renata Tebaldi+Montserrat Caballé”. A partir d’aleshores no ha tingut aturament, ha cantat en els millors teatres d’òpera del mon, i també amb els millors cantants. Ha fet tot tipus de repertori cantant més de vuitanta òperes, i també lied i cançons populars.

Ha estat premiada un sense fi de vegades, el Premi Grammy a la millor interpretació vocal solista de música clàssica el 1968 per la seva interpretació en l’àlbum Rossini: Rarities. El 1982 guardonada amb la Medalla d’Or de Generalitat de Catalunya, el 1991 amb el premi Princep d’Asturies de les Arts amb Victòria dels Angels, Teresa Berganza, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo etc. També cantà amb Freddie Mercury “Barcelona” esdevenint l’himne dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Mig retirada del escenari, s’ha dedicat a activitats benèfiques. És Ambaixadora de Bona Voluntat per l’UNESCO i ha creat una fundació pels nens necessitats a Barcelona.

Com a responsable de l’Associació Liceistes 4t. i 5è pis i en nom d’aquest col.lectiu emocionats encara per l’atorgament d’investiment HONORIS CAUSA, et felicitem i volem donar-te les gràcies per tots els anys que hem gaudit, veient-te i escoltant-te.

I com vam dir aquell diumenge de 1987 “MONSTSERRAT ESTEM AMB TU”.

Mª Teresa Mir

Caballe06 Caballe07 Caballe08 Caballe09

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .