DIADA DE SANT JORDI I ÒPERA AL “MET”

Ahir diada de Sant Jordi, dia meravellós per a tots els catalans. La rosa el llibre, són regals especials, esperats amb il·lusió, saps que qui t’ho ha obsequiat, signifiques una part important de la seva vida.

Era emocionant veure tanta gent per la Rambla i a l’entorn de la Catedral passejant amb la seva rosa, i el seu llibre. Els turistes al·lucinats pel que veien, però ignorants de l’ importància de la festa, s’adherien a la manifestació com autèntics enamorats, comprant la rosa a la parella. I nosaltres els catalans, desfiant-los en la mirada, els hi diem; així som nosaltres, joiosos de la nostre cultura i tradicions, donem la benvinguda a turistes i tots aquells que estimen i respecten la nostra terra, Catalunya, amb una rosa i un llibre. VISCA LA DIADA DE SANT JORDI !!!

Per la tarda, a veure l’òpera CAPRICCIO al “Met” en cinema i en directe. Són unes representacions de quals tinc una opinió molt personal, doncs les considero una enganyifa pel que fa a les veus, ja que canten davant els micròfons i el volum d’ elles no són reals, i el so en general algunes vegades deficient, però té altres elements positius, el fet de veure-ho en directe és un atractiu, estiguin bé o malament, els intèrprets, siguin cantants, orquestra, cors o director ho estan donant tot sense retocs ni repeticions, i això són “tantos” al moment de valorar-ho.

L’òpera “Capriccio” de Richard Strauss, ( 1864- 1949) llibret de Clemens Krauss ( 1893-1854). Primera representació: Munich, Nathionale-Theater, 28 octubre 1942.

La idea en que es basa “Capriccio”, l’última òpera de Richard Strauss, és de Stefan Zweig, suggerida al música el gener de 1944, sobre el llibret “Prima la musica e poi le parole” (Prima la musica e poi la parole) que va escriure Casti per una òpera de Salieri. L’òpera és notable sobre tot per la plena audibilitat del text escrit en part pel mateix Strauss.

L’òpera no és de les més inspirades de Strauss, és més per mi té moments bastants feixucs, però el cant final de la Comtessa Madelaine, amb recull de pinzellades de les seves millors òperes és una meravella.

La sinopsi argumental de l’obra és molt simple i sense gaire transcendència. Un castell residència de la comtessa Madelaine, una sala d’aquest on es desenvolupa tota la trama de l’opera, preguntant-se qué és més important o primer, la paraula o la música?. La comtessa en mig dels dos dilemes els quals, Olivier el poeta i Flamand el compositor estan enamorats d’ ella i és disputen el seu amor. En aquesta reunió, en motiu de preparar per part dels dos enamorats l’aniversari de la comtessa, hi estan convidats el germà de comtessa, una actriu, un director de teatre, una parella de cants d’òpera italiana, i una parella de ballarins. En escena canten també vuit persones del servei de la comtessa, i el majordom. Tots ells molt bé en el seu paper. Destacaria Peter Rose en el paper de La Roche, el director de teatre i sobretot la Clairon, l’actriu, de Sarah Connoly, una veu preciosa de color, i una interpretació vocal molt adient.

I què he de dir de Renée Fleming, per mi va estar sensacional, una primera part amb el seu saber estar a l’escena, destacant en mig de la resta, matisant cada paraula, gesticulant cada gest i un final francament fantàstica, essent sempre la Renée Fleming com totes les dives, sense perdre la personalitat, i al mateix temps interpretant autènticament admirable el personatge de la comtessa. Brava Sra. Fleming. Era impressionant veure tot el Teatre dempeus aplaudint a l’autentica protagonista de l’òpera. En aquest la soprano RENÉE FLEMING.

Mª Teresa Mir

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .