Tal dia com avui de 1805

20 novembre 1805. Estrena de l’òpera Fidelio

Tal dia com avui de 1805, 20 de novembre de 1805, s’estrenava al Theater an der Wien de Viena, la primera versió de “Leonore” (“Fidelio”)l’única òpera de Beethoven. Basada en l’obra de l’escriptor francès Jean Nicolas Boully, “Leonore o l’amour conjugal” i els llibretistes foren, Josef Sonnlithner, Stefan von Breuning i George Friedrich Treischke.

No va tenir èxit, possiblement perquè Viena en aquells moments, estava sota l’ocupació francesa i, una majoria d’espectadors eren oficials francesos.

Desil·lusionat pel seu fracàs i, pressionat pels seus amics, Beethoven decideix i amb l’ajut d’Stefan von Breuning revisar de nou l’òpera escurçant-la de tres actes a dos, component al mateix temps una nova obertura, la coneguda com Leonora núm. 3. Aquesta nova versió va ser estrenada el 29 de març i, el 10 d’abril de 1806, obtenint en aquesta ocasió un gran èxit. Però no varen poder allargar les representacions, per una discussió entre Beethoven i la gerència del Teatre.

El 1814 Beethoven la revisava de nou, fent canvis en el llibret de George Friedrich Treitschke. Aquesta tercera versió, es va estrenar al Kärtnertorttheater el 23 de maig de 1814 amb el títol de “Fidelio” –diuen que Franz Schubert que aleshores tenia 17 anys, va vendre els seus llibres text per poder pagar-se una localitat per assistir a la representació-.

Ja bastant afectat per la malaltia de la sordesa, va dirigir l’orquestra ajudat per Michael Umlauf, -qui més tard també ho faria a l’estrena de la “Novena Simfonia”-. Aquesta última versió, va tenir molt bona acceptació per part del públic i crítica. A partir d’aquest moment Fidelio ha esdevingut una peça cabdal del repertori operístic.

Tanmateix, a causa de la seva sordesa, Beethoven poc podia gaudir i comprendre de la representació d’una òpera. En una carta a Treitschke li deia, “Us asseguro benvolgut Treitschke, que aquesta òpera em farà guanyar la palma del martiri. Amb la vostra cooperació hem salvat del naufragi allò que era millor. Per tot això us estaré eternament agraït.

Amb Beethoven comença un nou estil musical, desapareixent el classicisme i començant el romanticisme. Tanmateix la història de la seva producció es divideix en tres períodes ben diferenciats; per una part l’estil clàssic anomenat de “assimilació” (1795-1801), època en què estava influenciat pels compositors Mozart i Haydn, dels quals n’era admirador, el de “transició” (1802-1815), aquí Beethoven fa un canvi de rumb, on considera que el classicisme està esgotat, procurant anar-se’n del model d’aportar a la música una sèrie d’emocions de l’ésser humà, i això ho trobem en l’òpera “Fidelio” essent un exemple d’aquesta etapa. El període que va de 1816 a 1827 Beethoven es refugiarà en el seu mon interior.

“Fidelio” és un prototip de lluita per un ideal, una al·legoria de la revolució i la llibertat, i també als nous elements musicals, utilitzant a l’obra la funció importantíssima del cor,i la gran instrumentació orquestral, obligant a les veus un gran esforç per romandre per sobre de l’orquestra, aquesta tessitura vocal que no escultem en el cant bell cantista ho veurem novament en les òperes de Wagner.

Les obertures de Fidelio

Beethoven va compondre quatre obertures diferents per l’òpera “Fidelio”.

Es creu que per l’estrena de 1805 va ser l’obertura actualment coneguda com Leonora núm. 3. Revisada més tard per les representacions de 1806, la qual esta considerada la millor de les quatre. Però la seva gran intensitat dramàtica i la concepció simfònica, enfosquien les escenes inicials de l’òpera, llavors Beethoven va creure convenient fer una versió més breu tallant alguns pesatges, per una representació a Praga l’any 1807, possiblement seria a la que correspon a l’actual Leonora núm. 1.

L’any 1814 per la recuperació de l’òpera Beethoven començà de nou, i amb material original va compondre la què avui es coneix com l’obertura de “Fidelio”. Pel seu caràcter lleuger s’adapta millor, que la Leonora núm. 4 per obrir l’òpera. La intenció final de Beethoven és generalment respectada actualment. Gustav Malher l’habitual fins a mitjans s.XX, executant la Leonora núm. 3 entre dues escenes del segon acte, essent respectada encara per alguns directors actuals.

Espanya va ser representada per primera vegada a Madrid el 1886.

Barcelona la primera representació va ser el 11 de gener de 1921.

Mª Teresa Mir

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .