Tal dia com avui de 1882...

Amelita Galli-Curci (1882-1963)

Tal día com. avui de 1882, 18 de novembre, naixia a Milà la soprano coloratura Amelita Galli, - nom de soltera – una de les mésimportants d’aquesta corda de la primera meitat del s. XX.

D’una familia de classemitjana, va estudiar piano a la seva ciutat natal, al Conservatori de Milà, guanyant una medalla d’or.

A l’edat de 16 anys li van oferir un lloc de professora al mateix Conservatori.

La va iniciar al cant la seva àvia. El compositor Pietro Mascagni, conegut de la família, aviat s’adonà de les facultats de la joveneta, animant-la a continuar els seus estudis de cant. Sent una cantant autodidacta, aprenia i es perfeccionava escoltant altres sopranos, llegint mètodes de cant en diferents llibres. Va necessitar poques lliçons de cant, però si el necessari estudi del repertori operístic.

El seu debut operístic va ser l’any 1906 a Trani, cantant la Gilda de l’òpera “Rigoletto” de Verdi, que va obtenir un gran èxit, essent aviat aclamada per a tot el públic italià.

L’any 1908 es casava amb el marqués Luigi Curci, de qui va agafar el seu cognom per la seva carrera professional. Es divorciava l’any 1921, tornant-se a casar amb Homer Samuels, el seu acompanyant.

El 1916 Galli-Curci cantava per primera vegada al Teatre de l’Òpera de Chicago, amb gran èxit tant per part del públic com de la crítica. Tot seguit feia una gira pels teatres d’òpera més importants d’Amèrica consolidant el seu èxit, sent molt preuada pels americans, no solament per la seva veu, un instrument cristal·lí semblant al cant d’un ocell, també per la seva personalitat i presència escènica.

Contractada sovint pels teatres europeus i sud-americans, l’any 1915 cantava dues funcions de “Lucia de Lammermoor” de Donizetti amb el tenor Enric Caruso a Buenos Aires, les dues úniques funcions que van cantar junts.

Galli-Curci va ser deixeble del mestre indi de ioga Pararnhaura Yogananda i li va escriure el pròleg del llibre de Yoganda “Whispers from Eternity” publicat l’any 1930.

Els darrers anys de la seva carrera anava perden els seus brillants aguts, tenint tendència a “calar”, motivat segurament per una afecció a la gola que els metges la van diagnosticar com a goll.

Pensava que l’òpera era un art en decadència i, malgrat tot, desprès de sotmetre’s a una operació el 1935 per eliminar el quist, va tornar (mal aconsellada) a l’òpera. El 1936 cantava Mimi de la “Boheme” a Chicago, on va demostrar que els anys d’esplendor havien acabat.

Desprès d’uns quants recitals, es retirava a Califòrnia el 1930 sent encara relativament jove, contava solament 48 anys.

Tot i conservar-se alguns enregistraments de la soprano, on demostra l’extraordinària facilitat de les notes agudes i la tècnica de la coloratura, el mitjans de gravació de l’època no són suficients per apreciar la seva vàlua.

Moria a Califòrnia el 26 de novembre de 1963 a l’edat de 82 anys.

Mª Teresa Mir

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Canal de YouTube de l'Associació

***Video not found***
Duration: 0
Date: November 30, -0001
Views: 0

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .