El Gran Teatre del Liceu seguia lluitant a l’inici de la temporada 1962-63, contra  tots els elements adversos, com el timbaler del Bruc, i ho feia alternant el repertori habitual, amb el que es va denominar “Festival de Festivales”, on es van convidar diferents companyies que havien actuat en els festivals d’aquella època, però aquesta idea va tenir un èxit limitat, com veurem més endavant.

Llegeix més...

Joan Antoni Pamias, empresari del teatre, anava superant les dificultats de tota mena i la manca d’ajudes, presentant temporades on els cantants eren els protagonistes, amb molts debuts importants. La inauguració de la temporada 1961-62, que aleshores tenia una importància social, va ser amb La traviata i va comptar amb dos cantants estel·lars, Renata Scotto,

Llegeix més...

A seixanta anys de distància d’aquell esdeveniment se’m convida a fer un record, una rememorança, del Festival Wagner 1955. Ho intentaré, per més que per raons òbvies sols puc fer-lo que des de la perspectiva del que aleshores era el general del cinquè pis del Gran Teatre del Liceu. No serà, doncs, un treball erudit, ple de dades més o menys sorprenents, sinó que un senzill record personal. Fins i tot una mica emocional. Un record de qui va viure l’esdeveniment no des de llocs més o menys privilegiats, des del punt de vista del coneixement de com s’anava preparant l’esdeveniment, sinó des d’un lloc, un espai, que també és, ha estat i és, una part de la història del Gran Teatre. Anem-hi, doncs.

Llegeix més...

En l’article anterior vaig parlar de la temporada 1959/60 i ara abans de comentar la següent voldria  fer esment de la situació del Liceu que anava deteriorant-se, i aquesta situació va ser motivada per una sèrie de circumstancies negatives. Com se sap el Liceu era propietat d’un conjunt de persones, hereus dels que en el seu dia van construir el Teatre i una bona part d’aquesta gent ja no tenia el mateix amor al teatre que els seus antecessors. Això portava com a conseqüència que només volguessin fer les funcions pactades i qualsevol variant obligava al empresari Sr.Pamies a difícils negociacions. Aquest menor interès per part de la Propietat donava lloc que posessin a la venta les localitats que tenien dret per la seva condició, que a més a més eren les millors del teatre, fent una competència al propi empresari, difícil de classificar.

Llegeix més...

La temporada 1959/60 va ser quan va tornar la soprano Renata Tebaldi, que tants admiradors tenia a Barcelona, amb una adoració espectacular. Va cantar amb la seva veu, d’una bellesa colpidora, tres obres de Puccini: Manon Lescaut, Tosca i La bohème, amb la companyia dels tenors Umberto Borsó (sempre segur); Giuseppe Gismodo (bon cantant) i Gianni Raimondi (d’un timbre penetrant) respectivament.

Llegeix més...

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Copyright © 2014. Associació Liceistes 4t.i 5è Pis. Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. .